Els colors no es poden comprar ni l'orgull per la victòria i el dol i l'unió per la derrota.

El futbol sense sentiments no te futur. els colors no es poden comprar ni l'orgull per la victòria i el dol i l'unió per la derrota.

Un partit de futbol es converteix en un escenari de divisió d'identitats amb tints rituals. La descripció densa d'aquest fenomen en una escola preparatòria plena de significats ritualitzats i on les banderes i samarretes omplen de colors la setmana prèvia i posterior a un duel en què els aficionats són el jugador número 12. l'orgull per la victòria, el dol davant la derrota.

El futbol és un laboratori ideal per entendre un complex ritual antagònic entre els seguidors, els cants que cada afició entona per lluitar amb l'afició contrària.

El futbol i els estadis es converteixen en una espai ritualitzat amb variables, per això, el futbol no és només la pista i 22 jugadors; l'espectador és un protagonista directe en la lògica d'estimar uns colors o uns altres, no es pot imposar un projecte futbolístic a ningú la gent es lliure i pot escollir.


Quins elements fan possible que la societat comparteixi i desenvolupi un ritual al voltant d'un partit?
Al món, les rivalitats esportives no coneixen fronteres. En el cas particular del món futbolístic, hi ha partits que la rivalitat es de dècades enrere i representen el partit més important de la temporada per als equips i les aficions respectives. Una ciutat necessita partits de rivalitat esportiva i expressar-se.

La ciutat de Reus té 100.000 habitants i ells decidiran a quin club volen animar que representi el seu cor, la lluita, superar la derrota, començar sense res, el teu club que estimes i que vols un dia torni o recordar-lo sempre al teu cor.

 Aquests valors no es poden comprar, no pot decidir ningú a quin club seguiràs els sentiments no es regalen.

No serem filials ni penya de cap club no sia el Club Futbol Reus Deportiu ni mai deixarem de jugar amb els colors roig-i-negres seguirem en homenatge,  serem sempre un club social roig-i-negre.  Orgull Roig-i-negre.





Comentaris